Com conservar la marihuana

A gairebé tots els cultivadors ens ha passat alguna vegada que hem tingut un excés de producció, sigui perquè cultivem en exterior i hem tingut la sort d’obtenir una bona collita, sigui perquè s’han alineat tots els astres i tenim sobreestoc. Sigui pel que sigui, ens trobem amb un problema: com conservar la marihuana?

Guardar la marihuana a la nevera sembla, a primera vista, una solució lògica. El fred conserva els aliments; per què no faria el mateix amb la flor, el haixix, el BHO o el rosin? La resposta, com acostuma a passar, té diverses cares: depèn de què estiguis guardant, durant quant temps i en quines condicions. Entendre la química darrere del deteriorament és el primer pas per prendre decisions d’emmagatzematge que realment protegeixin el teu producte.

Els quatre factors que degraden el cànnabis

Abans de parlar de neveres i congeladors convé entendre què és el que destrueix un bon material. La literatura científica és força clara al respecte. L’estudi de referència en aquest camp, publicat per Fairbairn, Liebmann i Rowan al Journal of Pharmacy and Pharmacology l’any 1976, va analitzar mostres de cànnabis herbal i resina emmagatzemades en diferents condicions durant dos anys i va concloure que l’exposició a la llum és el factor aïllat més destructiu per als cannabinoides, fins i tot per sobre de la temperatura.

L’oxidació pel contacte amb l’aire ocupa el segon lloc, mentre que l’efecte de la temperatura, dins de rangs moderats, va resultar menys determinant del que es pensava.

Diversos estudis posteriors han confirmat que la degradació del THC és més ràpida durant el primer any i que les mostres exposades a la llum a temperatura ambient pateixen una pèrdua significativament més gran que les emmagatzemades en foscor i fred. La conversió del THC en CBN —cannabinol, un compost amb efectes més sedants i menor potència psicoactiva— és el principal indicador del deteriorament.

A aquests dos factors —llum i oxigen— s’hi afegeixen la temperatura i la humitat relativa. La temperatura accelera totes les reaccions de degradació química; la humitat relativa, si supera el 65%, afavoreix el desenvolupament de fongs, mentre que per sota del 55% fragilitza els tricomes i provoca una pèrdua accelerada de terpens per volatilització.

Com conservar la flor seca de cànnabis

La flor seca i curada és el format que genera més debat pel que fa a la necessitat de refrigeració. La majoria d’especialistes i estudis coincideixen a desaconsellar l’ús del frigorífic domèstic per a aquest tipus de material, i la raó no és tant la temperatura en si mateixa, sinó la inestabilitat de la humitat relativa.

Cada vegada que s’obre el frigorífic, les fluctuacions tèrmiques provoquen condensació, cosa que pot elevar puntualment la humitat fins a nivells que afavoreixen la floridura o que humitegen en excés els tricomes, fent que part de la resina migri i es perdi.

El rang òptim de temperatura per conservar flor seca se situa entre els 13 i els 18 °C, amb una humitat relativa del 58 al 62%. Un armari fresc, fosc i amb bosses hermètiques dins de pots de vidre també hermètics acostuma a complir aquestes condicions millor que la majoria de frigorífics domèstics.

Si l’emmagatzematge supera els sis mesos, una opció raonable és el segellat al buit en pots de vidre foscos mantinguts en un lloc fresc. Diversos estudis han demostrat una estabilitat acceptable dels cannabinoides durant un o dos anys en foscor i temperatura ambient.

Congelar la flor no és una bona opció; és fins i tot més problemàtic que refrigerar-la. Les baixes temperatures tornen els tricomes extremadament fràgils: qualsevol manipulació pot provocar la ruptura massiva de les glàndules resinoses, amb la consegüent pèrdua de cannabinoides i terpens. Si s’opta per la congelació —per exemple per emmagatzemar material destinat a l’extracció— el pot no s’ha d’obrir fins que hagi arribat completament a la temperatura ambient per evitar la condensació.

Com conservar rosin, BHO i altres extractes

Amb els concentrats l’equació canvia de manera substancial. Els extractes són productes molt més sensibles a la temperatura que la flor curada perquè els tricomes ja han estat trencats durant el procés d’extracció: els terpens, altament volàtils, queden exposats a l’entorn sense la protecció que ofereixen les glàndules intactes.

Les recomanacions varien segons el tipus d’extracte. El rosin, per ser especialment ric en terpens i no contenir solvents que actuïn com a conservants, és el més delicat. El rosin s’ha d’emmagatzemar a la nevera (entre 2 i 10 °C) per al consum en un termini d’una a quatre setmanes, i al congelador (per sota de –10 °C) per a emmagatzematge prolongat.

L’iceolator segueix una lògica similar: el seu alt contingut en terpens i la fragilitat dels tricomes exigeixen congelació des del moment de l’extracció per evitar la degradació i l’activitat bacteriana. El live rosin, elaborat a partir de material fresc congelat (fresh frozen), requereix la cadena de fred més estricta de totes, amb congelador fins al moment del consum.

Els concentrats elaborats amb solvents (BHO), com el shatter, el wax, el crumble o la live resin, són comparativament més estables a temperatura ambient sempre que aquesta es mantingui per sota dels 20 °C.

Tanmateix, en la pràctica professional sovint també es refrigeraran o congelaran, sobretot si són extractes “live” elaborats a partir de material fresc congelat. El shatter, en concret, pot “ensucrar-se” —perdre la seva textura vítria i cristal·litzar— si les condicions d’emmagatzematge fluctuen, tot i que aquest procés no implica una pèrdua de potència, sinó només un canvi de consistència.

El problema de la condensació en la conservació de la marihuana

Tant per a la flor com per als extractes, l’error més habitual quan s’utilitza la nevera és obrir el recipient sense haver-lo deixat atemperar. Quan un pot fred entra en contacte amb l’aire a temperatura ambient, el vapor d’aigua de l’entorn es condensa sobre la superfície i pot introduir-se a l’interior quan s’obre la tapa.

En el cas dels extractes, aquesta humitat provoca el típic “xisporroteig” en vaporitzar-los —senyal d’aigua atrapada— i pot alterar la textura del rosin i del haixix. La solució és simple: abans d’obrir qualsevol recipient que hagi estat en fred, cal esperar que arribi a la temperatura ambient, un procés que pot durar entre 30 minuts i una hora depenent de la mida del pot.

L’envasat, un factor molt important

Cap temperatura de conservació és efectiva sense un envàs adequat. El vidre és el material de referència tant per a la flor com per als extractes: és inert, no transfereix sabors ni compostos al producte i no genera electricitat estàtica, que en els plàstics pot arrencar tricomes de la flor. Els pots de vidre ambre o opacs tenen també l’avantatge de bloquejar la llum.

Per a extractes enganxosos com el budder o la “butter”, la silicona de grau alimentari és una opció funcional a curt termini, tot i que cal recordar que no és hermètica i que els terpens àcids del rosin poden interactuar amb alguns compostos de la silicona a llarg termini.

El segellat al buit augmenta el nivell de protecció en eliminar l’oxigen de l’interior del recipient i frenar l’oxidació. Per a volums grans destinats a emmagatzematge prolongat, els pots de vidre segellats al buit dins de bosses Mylar opaques representen actualment un dels estàndards més robustos disponibles.

Fonts

Fairbairn, J.W., Liebmann, J.A., Rowan, M.G. (1976). The stability of cannabis and its preparations on storage. Journal of Pharmacy and Pharmacology, 28(1), 1–7.

Citti, C. et al. (2019). The role of time and storage conditions on the composition of hashish and marijuana samples: A four-year study. Science of the Total Environment.

Sgrò, G. et al. (2022). Effect of temperature in the degradation of cannabinoids. Frontiers in Chemistry, 10.

MJBizDaily (2022). How cannabis retailers can avoid problems storing concentrates.

URSA Extracts (2022). Best practices for how to store live rosin.