El debat entre cultiu interior i exterior no és només una qüestió de qualitat o rendiment – és cada vegada més una qüestió de responsabilitat ecològica. Les dades científiques són clares: la producció de marihuana sota llum artificial és una de les activitats agrícoles més intensives en energia. Analitzem les xifres, les causes i les vies cap a un cultiu més eficient. No obstant això, aquestes dades es veuen distorsionades en el cas del cànnabis a causa de l’estatus legal del cultiu a cada país, ja que en la majoria dels casos no és una decisió lliure, sinó una conseqüència indirecta de la prohibició.
La majoria de les dades esmentades en aquest article provenen principalment dels Estats Units, ja que actualment és un dels pocs països del món on el cultiu intensiu de cànnabis és legal i, per tant, un dels pocs dels quals es poden obtenir dades.
Uno dels majors desafiaments als quals ens enfrontem els cultivadors domèstics de marihuana és el control de plagues i fongs sense perdre la qualitat del producte final ni l’equilibri de l’entorn de cultiu.
Els pesticides químics convencionals poden deixar residus tòxics als cabdells i, a més, molts d’ells no estan aprovats específicament per al cultiu de cànnabis, fet que els converteix en una aposta arriscada tant per a la salut del consumidor com per a la integritat del cultiu. Davant d’això, els preparats casolans de base orgànica representen una alternativa real, eficaç i, sobretot, molt més segura.
En el cultiu de marihuana, la nutrició mineral és un dels factors que més decisivament determina la qualitat i la quantitat de la collita. Tanmateix, un dels errors més freqüents entre cultivadors de tots els nivells d'experiència és subministrar nutrients en excés, sota la premissa que més fertilitzant equival a més producció.
L'evidència científica disponible demostra que aquesta premissa no només és errònia, sinó que pot tenir conseqüències profundes sobre la fisiologia de la planta, la producció de cannabinoids i terpens, i fins i tot la viabilitat del cultiu.
Cultivar cànnabis en règim de monocultiu és la norma en la majoria dels jardins, tant en interior com en exterior. No obstant això, des d'una perspectiva ecològica, aquest model no resulta òptim, empobreix el sòl de manera progressiva, afavoreix la proliferació de plagues i patògens, i trenca els equilibris biòtics que la pròpia natura ha trigat milions d'anys a construir.
La tècnica Super cropping (també anomenada “super crop” dins del High Stress Training o HST) consisteix a aplanar i doblegar de manera controlada una branca per “interrompre” parcialment els seus teixits interns sense arribar a partir-la. L’objectiu no és fer mal per fer mal, sinó millorar l’estructura de la planta per aconseguir un dosser més uniforme, un millor repartiment de la llum i branques més capaces de sostenir flors pesades.
Parlar de cànnabis i “sòl” sovint es queda en receptes (barreges, fertilitzants, taules de reg). Però, si l’objectiu és una qualitat constant, resiliència i una menor dependència d’insums, l’enfocament canvia: el sòl deixa de ser un suport i passa a ser un sistema viu que es regenera. En aquest article s’hi aborden principis de salut del sòl i pràctiques regeneratives aplicades al cultiu de cànnabis (i cànem), amb una mirada tècnica però divulgativa.
Les varietats autoflorescents provenen d’encreuaments amb Cannabis ruderalis i es caracteritzen per florir segons la seva edat i no pel fotoperíode. Això significa que comencen a formar flors entre la segona i la quarta setmana des de la germinació, independentment del nombre d’hores d’obscuritat que rebin.
Aquest patró les fa especialment interessants per a armaris de mares o petits armaris auxiliars, perquè pots mantenir un cicle de llum llarg i estable per a les teves plantes mare convencionals, per exemple 18 hores de llum i 6 d’obscuritat, i alhora cultivar autos que completaran el seu cicle en unes 10-12 setmanes sense necessitat de canviar el temporitzador.
Davant de les varietats clàssiques, les automàtiques solen ser més compactes, més ràpides i amb menor tolerància a l’estrès, però permeten diverses collites a l’any en espais molt reduïts i sense complicacions de canvi de fotoperíode.
Les anomenades mosques del substrat en el cultiu de marihuana corresponen, gairebé sempre, a mosquits de la família Sciaridae, coneguts en anglès com a fungus gnats (gènere Bradysia i afins). Són una plaga típica en cultius en test i sistemes de substrat humit, incloent-hi el cànnabis, especialment en espais interiors i sales de cultiu amb humitat elevada.
Al cultiu de cànnabis, les tècniques de poda són essencials per gestionar el desenvolupament de la planta i optimitzar la producció de flors d'alta qualitat. Les plantes de cànnabis, en ser de naturalesa robusta i adaptativa, responen bé a mètodes de poda selectiva que permeten als cultivadors ajustar-ne l'estructura i la distribució d'energia segons les necessitats.
La poda no només millora la qualitat dels cabdells, sinó que també ajuda a prevenir problemes de plagues, augmenta la penetració de llum i facilita la circulació d'aire, elements crucials en un cultiu eficient. Entre les tècniques de poda destacades hi ha la nostra protagonista d'avui, el mètode del Lollipopping, ideal per maximitzar la qualitat de les flors superiors en cultius d'interior i plantes altes on la llum, ja sigui natural o artificial, arriba de forma limitada. Continua llegint i t'ho expliquem tot!
El cultiu de cànnabis a l'exterior enfronta diversos desafiaments, i entre les plagues més problemàtiques es troben, com segurament sàpigues, les erugues. Aquestes larves d'arnes i papallones s'alimenten activament de fulles, tiges i cabdells, causant danys estructurals i estètics que afecten directament la salut i productivitat de la planta, a més d'atreure fongs com la temuda botrytis.
L'exposició a entorns naturals facilita l'arribada d´aquesta plaga, que sol incrementar-se durant els mesos més càlids. A més del seu impacte visual i físic, les erugues poden provocar malalties secundàries a les plantes a causa de les ferides que deixen, que obren la porta a infeccions causades per virus o fongs. Avui t'expliquem com actua aquesta amenaça per a les plantes i què pots fer per mantenir-la sota control.
7 varietats de cànnabis Philosopher Seeds per ajudar-te a dormir
Tradicionalment, el cànnabis ha estat utilitzat durant segles pels seus diversos efectes terapèutics, i una de les raons més comunes per al seu ús és la capacitat que presenten moltes varietats d'induir una profunda sensació de relaxació. Les varietats amb predominància índica, riques en THC i altres cannabinoides com el CBD tenen efectes sedants que ajuden a reduir l'estrès, l'ansietat i, sobretot, a agafar el son, un problema que avui dia afecta milions de persones arreu del món.
Els terpens com el mircè i el cariofilè també juguen un paper clau en aquesta relaxació, potenciant l'efecte “couch-lock”, que facilita el descans. La selecció adequada d'una varietat relaxant pot ser fonamental per als que busquen un alleujament efectiu davant de l'insomni o l'estrès diari, així que avui ens hem proposat convidar-vos a descobrir 7 genètiques del nostre catàleg que definitivament us ajudaran a relaxar cos i ment ia preparar el vostre organisme per a un descans reparador.
Cada cert temps, el mercat de les llavors de marihuana pateix una autèntica revolució, com la succeïda a finals del mil·lenni passat amb les llavors feminitzades, o com l'aparició d'un nou tipus de varietats no dependents del fotoperíode, altrament dit, varietats autoflorescents o automàtiques.
La irrupció d'aquest nou tipus de plantes va suposar un abans i un després per a molts cultivadors, plantes que amb el pas dels anys i uns bons programes de criança han millorat molt en gran part de les característiques de cultiu. I tot això ho devem que, en algun moment, algú va decidir utilitzar un tipus de genètica fins aquell moment "oblidat" pels consumidors de cànnabis, la genètica Ruderalis. Avui t'expliquem la seva història i com la incorporació d'aquests nous gens ha canviat l'escena del cultiu de cànnabis per sempre.
Els fongs que provoquen el míldiu solen aparèixer quan hi ha massa humitat, en aquells llocs on no arriba la llum del sol o quan les plantes estan molt enganxades les unes amb les altres. Aquests microorganismes també afecten altres plantes, ja que la malaltia coneguda com a míldiu és produïda per gran quantitat d'espècies fúngiques, tant de fongs pròpiament dits com dels anomenats protistes fungoides (floriduras que s'assemblen als fongs veritables, però que en realitat no estan emparentats amb ells).
Es tracta de patògens força especialitzats, amb diverses espècies específiques de l'hoste. Això significa que el tipus de fong que infecta un tipus de planta pot no ser la mateixa mena de fong que afecta una altra planta, encara que els símptomes poden semblar els mateixos. Les espores de míldiu es propaguen fàcilment a través del desplaçament del vent i el moviment de l'aire, encara que es poden traslladar per plagues d'insectes que es mouen d'una planta a una altra. A mesura que les espores es dipositen en una planta hoste, poden germinar i infectar en tan sols de vuit a 12 hores si la planta o les fulles estan mullades.
La fase d'arrelat o de desenvolupament radicular és crucial per a aconseguir un posterior creixement vegetatiu abundant i frondós, ja parlem de plantes provinents de llavor com d'esqueixos o clons. Per aquest motiu, l'ús de productes potenciadors de l'arrelat o del creixement de les arrels és molt comuna entre tota mena de conreadors, que volen assegurar les millors condicions per a les seves plàntules o esqueixos, un factor importantíssim en vistes a aconseguir el màxim rendiment possible del cultiu a l'hora de la collita.
Bé, perquè avui us ensenyarem diverses receptes perquè pugueu produir el vostre propi arrelador casolà de manera ràpida i senzilla i, sobretot, aconseguint estupends resultats. I és que d'aquesta manera estem potenciant els nostres cultius amb productes 100% naturals i respectuosos amb el medi ambient, produïts en la nostra pròpia casa i amb una petjada de carboni mínima, alguna cosa molt a tenir en compte en aquests temps que corren.
Sovint, i ja es tracti de cultius en interior com en exterior o hivernacles, molts conreadors apliquen diverses tècniques de tutorat o poda amb la finalitat de maximitzar el rendiment de les seves plantes i obtenir d'aquesta manera una collita el més abundant possible. Aquest tipus de tècniques poden ser d'alt impacte o estrès, com per exemple les podes (on es talla una part de la planta, per petita que sigui) o de baix impacte o baix estrès. Un exemple perfecte d'aquesta última seria el Low Stress Training, on es lliguen les branques de la planta de manera que aquesta creix amb una estructura determinada pel conreador, però on no hi ha cap mena de poda o cort en la planta, simplement la hi guia en el seu desenvolupament estructural.
Avui parlarem d'una tècnica d'alt estrès - que per tant, implica poda - encara que com veureu difereix lleugerament de la clàssica poda apical o topping, com sol dir-se-li en anglès. Es tracta de la poda FIM, amb la qual aconseguirem un desenvolupament de noves branques laterals fins i tot superior a l'aconseguit amb la vella i volguda poda apical. Vegem de què es tracta!
Desmuntant la típica classificació 'Índica vs Sativa' del cànnabis
Alguns dels termes més populars en el món del cànnabis són índica i sativa, inevitables quan es parla de marihuana. Però, a mesura que la planta es legitima a tot el món, els experts han començat a qüestionar la validesa d'aquestes paraules. Segueixen sent rellevants o, per contra, s'han quedat completament antiquades?
Tots hem escoltat que les plantes índiques són més compactes i tenen fulles amples; i que les varietats sativa són més altes amb fulles estretes; o que les índiques et relaxen mentre que les satives et donen energia. Aquesta no és més que una llegenda urbana i en general, és una classificació massa simplista per a una planta d'uns 12.000 anys evolucionant juntament amb la humanitat. Així que és important que entenguem completament com definir-la exactament.
- chevron_left
- 1
- 2
- 3
- ...
- 6
- chevron_right
Sobre aquest blog cannàbic
Aquest és el blog del banc de llavors Philosopher Seeds. Està dirigit a majors de 18 anys.
Trobaràs informació sobre autocultivo de cànnabis, consells, trucs i notícies del sector de la marihuana.
Per a comprar llavors Philosopher Seeds i dels millors bancs europeus, pots consultar el nostre catàleg.