Manual de cultiu

Quan parlem de mosca blanca, moltes persones podrien pensar en algun tipus de mosca comuna; però en realitat no són mosques, sinó que pertanyen a un grup d'insectes anomenats homòpters, que inclou espècies tan conegudes com les cigales, els pugons o les cotxinilles. La mosca blanca concretament pertany a la família dels aleüròdids (Aleyrodidae), de la qual formen part més de 1.500 espècies de mosca blanca.

Aquests insectes voladors semblen diminutes papallones blanques que mesuren aproximadament 1-2 mm de llarg en les femelles (els mascles són més petits), amb tres parells de potes i de dues o quatre ales, depenent de l'espècie. El cos està recobert d'una fina capa de secrecions de cera, en forma de pols d'aspecte farinos (aleyron = farina) produït per unes glàndules ventrals. La més comuna en la marihuana és la Trialeurodes vaporariorum, el cos de la qual és lleugerament groguenc i té quatre ales, que en estat de repòs queden de forma paral·lela al cos.

Llegir més

La pol·linització és un procés al qual no solem prestar massa atenció, a pesar que genera i assegura la biodiversitat a tot el món, a més de que sense ella seria impossible la nostra subsistència. I quan parlem de cànnabis, sens dubte és l'alfa i l'omega de tot el procés biològic de la planta. Per això és important comprendre com funciona per a treure el màxim rendiment dels nostres cultius.

El cànnabis pot ser una espècie vegetal tant monoica (plantes que poden ser de tots dos sexes, hermafrodites) com a dioica (cosa que significa que les flors masculines i femenines neixen en plantes separades). Tots dos tipus de cànnabis existeixen en la naturalesa, encara que les hermafrodites en la seva majoria només s'expressen baix determinades condicions d'estrès. Per exemple, si una planta de cànnabis femella sent una mort imminent, començarà a expressar característiques masculines per a autopol·linitzar-se.

El cànnabis transmet el seu ADN sexualment a través de l'acte de la pol·linització. Els mascles desenvolupen raïms de flors que ruixen el pol·len de les seves anteres (la part en què acaba un estam). Una sola flor mascle pot produir 350.000 grans de pol·len i aquest material genètic de grandària microscòpica és transportat a les plantes femella pel vent (o per insectes pol·linitzadors com les abelles) podent viatjar grans distàncies, fins i tot desenes de quilòmetres, quan les condicions són favorables.

L'objectiu d'aquest pol·len és complir el seu mandat genètic de fecundar tantes femelles com sigui possible. Finalment, la pol·linització ocorre quan el pol·len arriba als estigmes de la femella, la qual cosa provoca que les plantes produeixin llavors dins dels pistils, que és el seu òrgan reproductor, per a perpetuar l'espècie.

Llegir més

Uno dels majors desafiaments als quals ens enfrontem els cultivadors domèstics de marihuana és el control de plagues i fongs sense perdre la qualitat del producte final ni l’equilibri de l’entorn de cultiu.

Els pesticides químics convencionals poden deixar residus tòxics als cabdells i, a més, molts d’ells no estan aprovats específicament per al cultiu de cànnabis, fet que els converteix en una aposta arriscada tant per a la salut del consumidor com per a la integritat del cultiu. Davant d’això, els preparats casolans de base orgànica representen una alternativa real, eficaç i, sobretot, molt més segura.

Llegir més

En el cultiu de marihuana, la nutrició mineral és un dels factors que més decisivament determina la qualitat i la quantitat de la collita. Tanmateix, un dels errors més freqüents entre cultivadors de tots els nivells d'experiència és subministrar nutrients en excés, sota la premissa que més fertilitzant equival a més producció.

L'evidència científica disponible demostra que aquesta premissa no només és errònia, sinó que pot tenir conseqüències profundes sobre la fisiologia de la planta, la producció de cannabinoids i terpens, i fins i tot la viabilitat del cultiu.

Llegir més

Cultivar cànnabis en règim de monocultiu és la norma en la majoria dels jardins, tant en interior com en exterior. No obstant això, des d'una perspectiva ecològica, aquest model no resulta òptim, empobreix el sòl de manera progressiva, afavoreix la proliferació de plagues i patògens, i trenca els equilibris biòtics que la pròpia natura ha trigat milions d'anys a construir.

Llegir més

La tècnica Super cropping (també anomenada “super crop” dins del High Stress Training o HST) consisteix a aplanar i doblegar de manera controlada una branca per “interrompre” parcialment els seus teixits interns sense arribar a partir-la. L’objectiu no és fer mal per fer mal, sinó millorar l’estructura de la planta per aconseguir un dosser més uniforme, un millor repartiment de la llum i branques més capaces de sostenir flors pesades.

Llegir més

Parlar de cànnabis i “sòl” sovint es queda en receptes (barreges, fertilitzants, taules de reg). Però, si l’objectiu és una qualitat constant, resiliència i una menor dependència d’insums, l’enfocament canvia: el sòl deixa de ser un suport i passa a ser un sistema viu que es regenera. En aquest article s’hi aborden principis de salut del sòl i pràctiques regeneratives aplicades al cultiu de cànnabis (i cànem), amb una mirada tècnica però divulgativa.

Llegir més

Les varietats autoflorescents provenen d’encreuaments amb Cannabis ruderalis i es caracteritzen per florir segons la seva edat i no pel fotoperíode. Això significa que comencen a formar flors entre la segona i la quarta setmana des de la germinació, independentment del nombre d’hores d’obscuritat que rebin.

Aquest patró les fa especialment interessants per a armaris de mares o petits armaris auxiliars, perquè pots mantenir un cicle de llum llarg i estable per a les teves plantes mare convencionals, per exemple 18 hores de llum i 6 d’obscuritat, i alhora cultivar autos que completaran el seu cicle en unes 10-12 setmanes sense necessitat de canviar el temporitzador.

Davant de les varietats clàssiques, les automàtiques solen ser més compactes, més ràpides i amb menor tolerància a l’estrès, però permeten diverses collites a l’any en espais molt reduïts i sense complicacions de canvi de fotoperíode.

Llegir més

Les anomenades mosques del substrat en el cultiu de marihuana corresponen, gairebé sempre, a mosquits de la família Sciaridae, coneguts en anglès com a fungus gnats (gènere Bradysia i afins). Són una plaga típica en cultius en test i sistemes de substrat humit, incloent-hi el cànnabis, especialment en espais interiors i sales de cultiu amb humitat elevada.

Llegir més

Al cultiu de cànnabis, les tècniques de poda són essencials per gestionar el desenvolupament de la planta i optimitzar la producció de flors d'alta qualitat. Les plantes de cànnabis, en ser de naturalesa robusta i adaptativa, responen bé a mètodes de poda selectiva que permeten als cultivadors ajustar-ne l'estructura i la distribució d'energia segons les necessitats.

La poda no només millora la qualitat dels cabdells, sinó que també ajuda a prevenir problemes de plagues, augmenta la penetració de llum i facilita la circulació d'aire, elements crucials en un cultiu eficient. Entre les tècniques de poda destacades hi ha la nostra protagonista d'avui, el mètode del Lollipopping, ideal per maximitzar la qualitat de les flors superiors en cultius d'interior i plantes altes on la llum, ja sigui natural o artificial, arriba de forma limitada. Continua llegint i t'ho expliquem tot!

Llegir més

El cultiu de cànnabis a l'exterior enfronta diversos desafiaments, i entre les plagues més problemàtiques es troben, com segurament sàpigues, les erugues. Aquestes larves d'arnes i papallones s'alimenten activament de fulles, tiges i cabdells, causant danys estructurals i estètics que afecten directament la salut i productivitat de la planta, a més d'atreure fongs com la temuda botrytis.

L'exposició a entorns naturals facilita l'arribada d´aquesta plaga, que sol incrementar-se durant els mesos més càlids. A més del seu impacte visual i físic, les erugues poden provocar malalties secundàries a les plantes a causa de les ferides que deixen, que obren la porta a infeccions causades per virus o fongs. Avui t'expliquem com actua aquesta amenaça per a les plantes i què pots fer per mantenir-la sota control.

Llegir més

Tradicionalment, el cànnabis ha estat utilitzat durant segles pels seus diversos efectes terapèutics, i una de les raons més comunes per al seu ús és la capacitat que presenten moltes varietats d'induir una profunda sensació de relaxació. Les varietats amb predominància índica, riques en THC i altres cannabinoides com el CBD tenen efectes sedants que ajuden a reduir l'estrès, l'ansietat i, sobretot, a agafar el son, un problema que avui dia afecta milions de persones arreu del món.

Els terpens com el mircè i el cariofilè també juguen un paper clau en aquesta relaxació, potenciant l'efecte “couch-lock”, que facilita el descans. La selecció adequada d'una varietat relaxant pot ser fonamental per als que busquen un alleujament efectiu davant de l'insomni o l'estrès diari, així que avui ens hem proposat convidar-vos a descobrir 7 genètiques del nostre catàleg que definitivament us ajudaran a relaxar cos i ment ia preparar el vostre organisme per a un descans reparador.

Llegir més

Cada cert temps, el mercat de les llavors de marihuana pateix una autèntica revolució, com la succeïda a finals del mil·lenni passat amb les llavors feminitzades, o com l'aparició d'un nou tipus de varietats no dependents del fotoperíode, altrament dit, varietats autoflorescents o automàtiques.

La irrupció d'aquest nou tipus de plantes va suposar un abans i un després per a molts cultivadors, plantes que amb el pas dels anys i uns bons programes de criança han millorat molt en gran part de les característiques de cultiu. I tot això ho devem que, en algun moment, algú va decidir utilitzar un tipus de genètica fins aquell moment "oblidat" pels consumidors de cànnabis, la genètica Ruderalis. Avui t'expliquem la seva història i com la incorporació d'aquests nous gens ha canviat l'escena del cultiu de cànnabis per sempre.

Llegir més

Els fongs que provoquen el míldiu solen aparèixer quan hi ha massa humitat, en aquells llocs on no arriba la llum del sol o quan les plantes estan molt enganxades les unes amb les altres. Aquests microorganismes també afecten altres plantes, ja que la malaltia coneguda com a míldiu és produïda per gran quantitat d'espècies fúngiques, tant de fongs pròpiament dits com dels anomenats protistes fungoides (floriduras que s'assemblen als fongs veritables, però que en realitat no estan emparentats amb ells).

Es tracta de patògens força especialitzats, amb diverses espècies específiques de l'hoste. Això significa que el tipus de fong que infecta un tipus de planta pot no ser la mateixa mena de fong que afecta una altra planta, encara que els símptomes poden semblar els mateixos. Les espores de míldiu es propaguen fàcilment a través del desplaçament del vent i el moviment de l'aire, encara que es poden traslladar per plagues d'insectes que es mouen d'una planta a una altra. A mesura que les espores es dipositen en una planta hoste, poden germinar i infectar en tan sols de vuit a 12 hores si la planta o les fulles estan mullades.

Llegir més