Regeneració de sòls i cànnabis

Parlar de cànnabis i “sòl” sovint es queda en receptes (barreges, fertilitzants, taules de reg). Però, si l’objectiu és una qualitat constant, resiliència i una menor dependència d’insums, l’enfocament canvia: el sòl deixa de ser un suport i passa a ser un sistema viu que es regenera. En aquest article s’hi aborden principis de salut del sòl i pràctiques regeneratives aplicades al cultiu de cànnabis (i cànem), amb una mirada tècnica però divulgativa.

Què vol dir regenerar un sòl?

Regenerar un sòl és recuperar i augmentar la seva capacitat per funcionar com a ecosistema: infiltrar i emmagatzemar aigua, ciclar nutrients amb eficiència, sostenir una biologia diversa i mantenir una estructura estable. En termes pràctics, es busca reconstruir matèria orgànica, agregats, porositat i xarxes fúngiques i microbianes, reduint l’erosió i la pèrdua de carboni.

Organismes internacionals com la FAO destaquen que la matèria orgànica influeix directament en l’estructura i la porositat, la infiltració i la retenció d’aigua, l’activitat biològica i la disponibilitat de nutrients; i que la seva disminució té efectes negatius acumulatius en la productivitat i l’estabilitat.

Per què el cànnabis nota tant quan el sòl és sa?

El cànnabis és un cultiu exigent en nutrició i sensible als desequilibris físics, químics i biològics del sòl. Durant la floració, qualsevol estrès queda reflectit tant en el rendiment com en la qualitat. Un sòl funcional actua com a sistema amortidor davant de pics de sals, bloquejos nutricionals, estrès hídric i pressió de patògens.

En cultius de cànnabis i cànem també s’ha demostrat que la vida microbiana varia segons el compartiment (sòl, rizosfera, arrel), cosa que reforça la idea que gestionar el sòl és part integral de la gestió del cultiu.

No es tracta de nodrir les nostres plantes sinó de nodrir el sòl perquè les plantes agafin el que necessiten

Els principis essencials (i com traduir-los en decisions)

Els principis de salut del sòl més utilitzats coincideixen en una sèrie de valors: mantenir el sòl cobert, minimitzar la pertorbació, mantenir arrels vives el màxim temps possible i maximitzar la diversitat biològica. Aquests principis, àmpliament difosos per organismes com l’USDA-NRCS, funcionen com a criteris de decisió: qualsevol pràctica s’ha d’avaluar en funció de si enforteix o debilita el sistema.

Pràctiques regeneratives aplicades al cànnabis

Minimitzar la pertorbació: menys llaurada, més estructura

La llaurada intensiva trenca agregats, accelera la mineralització del carboni i fragmenta les xarxes fúngiques. En sistemes de cànnabis en sòl, això es tradueix en la necessitat de treballar amb llits permanents, reduir el volteig de la terra i prioritzar incorporacions superficials. La intervenció mecànica (llaurada) només s’hauria d’utilitzar quan hi ha una forta compactació del sòl

Cobertura permanent: sòl protegit i viu

Un sòl cobert està protegit davant l’erosió, l’evaporació i les oscil·lacions tèrmiques. En cultius de cànnabis, la cobertura es pot aconseguir mitjançant encoixinats orgànics o bé mitjançant cobertes vegetals adaptades al calendari del cultiu. Aquesta protecció física es tradueix en més activitat biològica i una millor conservació de la humitat.

Des de l’enfocament de salut del sòl, la cobertura funciona com una “armadura” que sosté l’estructura i alimenta la xarxa tròfica del sòl.

Arrels vives i diversitat: el motor biològic

La regeneració del sòl depèn en gran mesura del flux continu de carboni des de les arrels cap als microorganismes del sòl. Atès que el cànnabis sovint es cultiva en cicles relativament curts, el disseny anual del sistema és clau. La inclusió de rotacions, cultius de cobertura diversos i espais biodiversos contribueix a mantenir activa la rizosfera durant més temps.

En cànem industrial s’ha observat que els sistemes rotacionals incrementen la diversitat microbiana del sòl en comparació amb el monocultiu, cosa que reforça el valor de la diversitat funcional com a eina agronòmica.

Matèria orgànica de qualitat: estructura, aigua i hàbitat

La matèria orgànica compleix múltiples funcions simultànies: actua com a estructurant del sòl, com a esponja d’aigua i com a hàbitat microbià. En el cas del cànnabis, és més efectiu treballar amb aportacions estables i fraccionades que no pas amb aplicacions puntuals de gran volum.

Microbiologia funcional i rizosfera

En sòls regenerats, la biologia no és un insum extern sinó una propietat emergent del sistema. Les micorrizes, per exemple, estan àmpliament documentades per la seva capacitat de millorar l’absorció de nutrients i la tolerància a l’estrès en els cultius.

En cànnabis, cànem i marihuana, diversos estudis mostren que la inoculació amb micorrizes pot millorar el creixement i, en determinats contextos, influir en la producció de cannabinoides. Aquests efectes són més consistents quan el sòl ofereix condicions adequades de matèria orgànica, baixa salinitat i mínima pertorbació.

Biochar com a eina específica

El biochar pot tenir un paper complementari en sistemes regeneratius, especialment en sòls amb poca matèria orgànica o textura sorrenca. La seva alta superfície específica afavoreix la retenció d’aigua i la colonització microbiana, tot i que la seva eficàcia depèn del tipus de biochar

Nutrició regenerativa: equilibrar abans que forçar

Un dels errors més comuns en la transició cap a sistemes regeneratius és intentar mantenir esquemes d’alta intensitat nutricional propis de sistemes inerts. En sòls vius, l’enfocament es desplaça cap a l’equilibri.

Les recomanacions per al cànem insisteixen a ajustar les aportacions nutricionals a l’anàlisi de sòl i a les condicions locals, reforçant la idea que la nutrició forma part de la gestió integral del sòl.

Mesurar la regeneració

Sense indicadors, el concepte de regeneració perd contingut tècnic. L’evolució del carboni orgànic, l’estabilitat d’agregats, la infiltració, la respiració del sòl, la compactació i paràmetres bàsics com el pH i la conductivitat elèctrica permeten avaluar si el sistema avança o retrocedeix.

Pla de transició gradual

Una transició realista cap a sòls regeneratius en cànnabis comença amb un diagnòstic físic, químic i biològic. A partir d’aquí, la incorporació immediata de cobertura, la reducció de la pertorbació, l’ús de compost madur en dosis moderades, la gestió acurada de la biologia i la mesura periòdica permeten avançar sense comprometre la producció.

Límits i advertiments

La literatura científica subratlla que no sempre hi ha beneficis immediats i que els canvis en carboni i biologia requereixen temps. A més, l’ús d’esmenes orgàniques sense control pot introduir contaminants, un aspecte crític en cànnabis pels estàndards de qualitat buscats.

Referències científiques completes

Principis de salut del sòl: - USDA Natural Resources Conservation Service (NRCS). 2022. Soil Health Principles: soil armor, minimizing soil disturbance, plant diversity and continual live plant/root. Disponible a: https://www.nrcs.usda.gov/ - USDA Natural Resources Conservation Service (NRCS). 2024. Healthy Soils - Principles for improving soil health and sustainability. Disponible a: https://www.nrcs.usda.gov/conservation-basics/natural-resource-concerns/soil/soil-health

Carboni orgànic del sòl i matèria orgànica:

FAO. 2020. Soil Organic Carbon - the hidden potential. Rome: Food and Agriculture Organization of the United Nations.

FAO & ITPS (Intergovernmental Technical Panel on Soils). 2018. Global Soil Organic Carbon Map (GSOCmap) - Technical Report. Rome: Food and Agriculture Organization of the United Nations. 162 pp.

FAO & ITPS. 2020. Recarbonizing global soils - A technical manual of recommended management practices. Volume 1: Introduction and Methodology. Rome: Food and Agriculture Organization of the United Nations.

FAO & ITPS. 2020. Recarbonizing global soils - A technical manual of recommended management practices. Volume 2: Hot spots and bright spots of soil organic carbon. Rome: Food and Agriculture Organization of the United Nations.

FAO & ITPS. 2020. Recarbonizing global soils - A technical manual of recommended management practices. Volume 3: Cropland, Grassland, Integrated Systems and Farming Approaches - Practices Overview. Rome: Food and Agriculture Organization of the United Nations.

Micorrizes arbusculars en cànnabis:

Seemakram, W., Paluka, J., Suebrasri, T., Lapjit, C., Kanokmedhakul, S., Kuyper, T.W., Ekprasert, J. & Boonlue, S. 2022. Enhancement of growth and Cannabinoids content of hemp (Cannabis sativa) using arbuscular mycorrhizal fungi. Frontiers in Plant Science 13:845794. DOI: 10.3389/fpls.2022.845794

Kakabouki, I., Mavroeidis, A., Tataridas, A., Kousta, A., Efthimiadou, A., Karydogianni, S., Katsenios, N., Roussis, I. & Papastylianou, P. 2021. Effect of Rhizophagus irregularis on growth and quality of Cannabis sativa seedlings. Plants 10(7):1333. DOI: 10.3390/plants10071333

Lyu, D.M., Backer, R., Robinson, W.G. & Smith, D.L. 2019. Plant growth-promoting rhizobacteria for cannabis production: Yield, cannabinoid profile, and disease resistance. Frontiers in Microbiology 10:1761. DOI: 10.3389/fmicb.2019.01761

Rotació de cultius i diversitat microbiana en cànem:

Tang, L., Li, C., Wang, X., Wang, W., Wu, Q., Ren, Y., Zhao, Y., Li, J. & Zhao, J. 2022. The effect of rotational cropping of industrial hemp (Cannabis sativa L.) on rhizosphere soil microbial communities. Agronomy 12(10):2293. DOI: 10.3390/agronomy12102293

Liu, Y., Gao, J., Bai, Z., Wu, S., Li, X., Wang, N., Du, L., Lin, W., Oenema, O. & Ma, L. 2023. Unraveling mechanisms and impact of microbial recruitment on oilseed rape (Brassica napus L.) and the rhizosphere mediated by plant growth-promoting rhizobacteria. Microbiome 11:147.

Meta-anàlisi sobre rotació de cultius:

Venter, Z.S., Jacobs, K. & Hawkins, H.J. 2016. The impact of crop rotation on soil microbial diversity: A meta-analysis. Pedobiologia 59(4):215-223. DOI: 10.1016/j.pedobi.2016.04.001

Beillouin, D., Ben-Ari, T., Malézieux, E., Seufert, V. & Makowski, D. 2021. Positive but variable effects of crop diversification on biodiversity and ecosystem services. Global Change Biology 27(19):4697-4710.

Microbioma del cànem:

Comeau, D., Novinscak, A., Joly, D.L. & Filion, M. 2020. Spatio-temporal and cultivar-dependent variations in the cannabis microbiome. Frontiers in Microbiology 11:491.

Scott, M., Rani, M., Samsatly, J., Charron, J.B. & Jabaji, S. 2018. Endophytes of industrial hemp (Cannabis sativa L.) cultivars: identification of culturable bacteria and fungi in leaves, petioles, and seeds. Canadian Journal of Microbiology 64(10):664-680.

Efectes del monocultiu continu en cànem:

Zhao, S., Chen, X., Deng, S., Dong, X. & Song, A. 2022. Effects of continuous cropping on bacterial community and diversity in rhizosphere soil of industrial hemp: A five-year experiment. Diversity 14(4):250. DOI: 10.3390/d14040250

Gestió de nutrients en cànem:

Brym, Z., Sharma, L., Singh, H., Obreza, T. & Mylavarapu, R. 2024. UF/IFAS Nutrient Management Recommendation Series: Hemp. EDIS 2024(4), SL521/SS734. University of Florida, Institute of Food and Agricultural Sciences Extension. DOI: 10.32473/edis-ss734-2024

Kaur, G., Wang, Y. & Solis-Gracia, N. 2023. Nutrient uptake and biomass distribution in industrial hemp (Cannabis sativa L.) grown in south Texas. Agronomy 13(7):1726.

Agricultura regenerativa i canvi climàtic:

Rodale Institute. 2020. Regenerative Organic Agriculture and Climate Change: A Down-to-Earth Solution to Global Warming. Kutztown, PA: Rodale Institute.

Principis de biochar:

Schmidt, H.P., Kammann, C., Hagemann, N., Leifeld, J., Bucheli, T.D., Sánchez Monedero, M.A. & Cayuela, M.L. 2021. Biochar in agriculture – A systematic review of 26 global meta-analyses. GCB Bioenergy 13(11):1708-1730.