Llista de continguts
El cànnabis és una planta psicoactiva herbàcia anual, de l'ordre Urticals i de la família Cannabaceae. Els seus orígens ens apropen a la serralada de l'Himàlaia, entre Xina i Índia, des d'on es va expandir per la resta del món on el seu cultiu fos viable gràcies a la infinitat d'usos medicinals, recreatius i industrials que aquesta mil·lenària planta presenta. El cànnabis Sativa (provinent principalment de zones tropicals com Sud i Centreamèrica, Àfrica, Tailàndia i Sud de l'Índia) va ser classificat per vegada primera en 1753 pel científic naturalista i zoòleg suec Carlos Linneo (Carl Nilsson Linaeus), qui va proposar l'actual esquema de nomenclatura binomial. El cànnabis Indica, per la seva banda, prové de la serralada de l'Himàlaia (Afganistan, Pakistan, etc.) i va ser descrit i classificat per primera vegada pel naturalista francès Jean-Baptiste Lamarck en 1783, qui va formular també la primera teoria sobre evolució biològica. Una tercera i última espècie, de la qual van néixer més tard les plantes de marihuana d'auto floració i originària de Rússia i de la zona nord de Kazakhstan, va ser descoberta en 1924 pel botànic rus D.I. Janischevisky, anomenada cànnabis Ruderalis. 
A continuació us ensenyem les principals diferències que existeixen entre les varietats de marihuana Indica i Sativa, de les quals neixen tots els híbrids que avui dia trobem al mercat. Aquestes espècies pures tenen característiques molt diferents, que es combinen entre elles per donar lloc a impressionants híbrids quan les barregem entre elles. Hem de tenir també en compte que parlem d'éssers vius amb una informació genètica (genotip) amb diferents expressions quant a morfologia (fenotips), així que sempre pot haver-hi similituds i diferències en major o menor mesura entre exemplars de diferents espècies. 
La llavor de marihuana
Encara que és un mètode que requereix experiència i no sempre és vàlid, l'aspecte de les llavors de marihuana pot donar-nos una pista sobre l'origen de la varietat de la qual procedeixen. En moltes ocasions, les varietats de cànnabis Indica solen presentar llavors grans i ovalades, amb un marcat tigrat negre o marró molt fosc. Per contra, moltes llavors de genètica Sativa presenten una forma més arrodonida, amb una grandària sensiblement menor i, en forces ocasions, amb prou feines sense tigrat. Com pot imaginar-se, els híbrids – que formen el gruix de varietats a la venda al mercat – presentaran llavors amb tots dos grups de trets genètics barrejats. Recordem que a voltes aquest sistema de classificació pot fallar, així que el millor que podem fer si volem saber amb seguretat de quina genètica es tracta és germinar-la i observar el seu patró de creixement i floració. 
La fase de creixement
Les plantes de cànnabis en creixement ens expliquen moltes coses sobre els seus orígens genètics; les plantes de cànnabis Indica solen tenir un creixement bastant més lent que el de les Sativas, cosa que, en algunes varietats i/o exemplars, pot suposar un problema si es desitja tenir una planta mare donant de clons o si es sembra tard en exterior (o no se li donen suficients setmanes de creixement en interior). Les Indiques desenvolupen tiges i branques robustes i una estructura que recorda a un arbre de Nadal, amb una prominent tija principal envoltada de branques secundàries relativament curtes. Solen aconseguir una altura moderada. La distància entre nusos sol ser curta (de vegades molt curta, d'amb prou feines 1 cm) i les fulles són amples i relativament curtes, amb amples folíols i un color verd fosc. Són plantes tradicionalment usades per a l'elaboració d'haixix, amb una considerable producció de resina. 
L'etapa de floració
Durant aquest període, la planta desenvolupa els cabdells o flors, donant-nos més pistes encara sobre la seva genètica. Les varietats Indica solen ser més sensibles al canvi de foto període, per la qual cosa la seva floració comença abans que el de les satives. Així mateix, les Indiques amb prou feines creixen al llarg d'aquesta fase (solen doblar la seva altura), mentre que les Satives creixen molt més i poden quadruplicar la seva grandària durant la floració. Les Indiques solen trigar diverses setmanes menys a florir que les Satives: la Indica més primerenca pot collir-se amb 7 setmanes de floració, mentre que algunes Satives poden allargar aquesta fase fins a 20 setmanes o més. 
La nutrició de la planta
El sabor de les flors
Si bé, com sabrà qualsevol conreador, cada varietat és un món pel que fa a olor i sabor, dins del ventall organolèptic que ens brinda el cànnabis podem trobar trets característics de les varietats Indica i Sativa. Normalment, solen identificar-se els sabors i aromes terrosos, a molsa, dolces i afruitades amb les genètiques Índiques, mentre que moltes Satives presenten matisos a fusta, encens o metall. Amb això no volem dir que un no pugui trobar-se amb una Sativa dolça i afruitada, sinó que aquests trets es repeteixen en multitud d'exemplars de cada espècie. La varietat de marihuana Tropimango és un clar exemple de varietat amb predominança Indica dolça i afruitada. Els híbrids i poli-híbrids ens permeten arribar a combinacions organolèptiques absolutament espectaculars, on es barregen i fusionen molts d'aquests trets per oferir un riquíssim ventall de possibilitats. 
L'efecte de la marihuana
Els efectes del cànnabis vénen determinats per una infinitat de factors: condicions de cultiu, nutrició, punt de collita, assecat i guarit, combinació de cannabinoides i terpens, etc. Encara així, l'efecte que produeix un cabdell en fumar-lo sol ser un dels millors indicatius del tipus de marihuana que estem consumint, especialment si només volem diferenciar entre varietats Indica i Sativa. Les Índiques solen tenir un efecte narcòtic i sedant, molt físic. Són ideals per relaxar-se i “desconnectar”, també per combatre diverses malalties i molèsties com l'estrès, insomni, dolor muscular, dolor articular, falta d'apetit, i un llarg etcètera. Per la seva banda, les Satives solen tenir un efecte molt més cerebral, energètic i creatiu. Són varietats que estimulen al consumidor i el motiven a realitzar tasques. A vegades poden causar ansietat o paranoia, encara que això sempre depèn en gran manera de l'estat de l'usuari. Medicinalment, són perfectes per combatre la depressió i l'apatia, aptes també per tractar trastorns alimentaris. Trobem exemples de varietats principalment Satives en genètiques com la K13 Haze o la Jack el Frutero. 
