Manual de cultiu · - Pàgina 2

Els fongs que provoquen el míldiu solen aparèixer quan hi ha massa humitat, en aquells llocs on no arriba la llum del sol o quan les plantes estan molt enganxades les unes amb les altres. Aquests microorganismes també afecten altres plantes, ja que la malaltia coneguda com a míldiu és produïda per gran quantitat d'espècies fúngiques, tant de fongs pròpiament dits com dels anomenats protistes fungoides (floriduras que s'assemblen als fongs veritables, però que en realitat no estan emparentats amb ells). Es tracta de patògens força especialitzats, amb diverses espècies específiques de l'hoste. Això significa que el tipus de fong que infecta un tipus de planta pot no ser la mateixa mena de fong que afecta una altra planta, encara que els símptomes poden semblar els mateixos. Les espores de míldiu es propaguen fàcilment a través del desplaçament del vent i el moviment de l'aire, encara que es poden traslladar per plagues d'insectes que es mouen d'una planta a una altra. A mesura que les espores es dipositen en una planta hoste, poden germinar i infectar en tan sols de vuit a 12 hores si la planta o les fulles estan mullades.

Llegir més

La fase d'arrelat o de desenvolupament radicular és crucial per a aconseguir un posterior creixement vegetatiu abundant i frondós, ja parlem de plantes provinents de llavor com d'esqueixos o clons. Per aquest motiu, l'ús de productes potenciadors de l'arrelat o del creixement de les arrels és molt comuna entre tota mena de conreadors, que volen assegurar les millors condicions per a les seves plàntules o esqueixos, un factor importantíssim en vistes a aconseguir el màxim rendiment possible del cultiu a l'hora de la collita. Bé, perquè avui us ensenyarem diverses receptes perquè pugueu produir el vostre propi arrelador casolà de manera ràpida i senzilla i, sobretot, aconseguint estupends resultats. I és que d'aquesta manera estem potenciant els nostres cultius amb productes 100% naturals i respectuosos amb el medi ambient, produïts en la nostra pròpia casa i amb una petjada de carboni mínima, alguna cosa molt a tenir en compte en aquests temps que corren.

Llegir més

Sovint, i ja es tracti de cultius en interior com en exterior o hivernacles, molts conreadors apliquen diverses tècniques de tutorat o poda amb la finalitat de maximitzar el rendiment de les seves plantes i obtenir d'aquesta manera una collita el més abundant possible. Aquest tipus de tècniques poden ser d'alt impacte o estrès, com per exemple les podes (on es talla una part de la planta, per petita que sigui) o de baix impacte o baix estrès. Un exemple perfecte d'aquesta última seria el Low Stress Training, on es lliguen les branques de la planta de manera que aquesta creix amb una estructura determinada pel conreador, però on no hi ha cap mena de poda o cort en la planta, simplement la hi guia en el seu desenvolupament estructural. Avui parlarem d'una tècnica d'alt estrès - que per tant, implica poda - encara que com veureu difereix lleugerament de la clàssica poda apical o topping, com sol dir-se-li en anglès. Es tracta de la poda FIM, amb la qual aconseguirem un desenvolupament de noves branques laterals fins i tot superior a l'aconseguit amb la vella i volguda poda apical. Vegem de què es tracta!

Llegir més

Alguns dels termes més populars en el món del cànnabis són índica i sativa, inevitables quan es parla de marihuana. Però, a mesura que la planta es legitima a tot el món, els experts han començat a qüestionar la validesa d'aquestes paraules. Segueixen sent rellevants o, per contra, s'han quedat completament antiquades? Tots hem escoltat que les plantes índiques són més compactes i tenen fulles amples; i que les varietats sativa són més altes amb fulles estretes; o que les índiques et relaxen mentre que les satives et donen energia. Aquesta no és més que una llegenda urbana i en general, és una classificació massa simplista per a una planta d'uns 12.000 anys evolucionant juntament amb la humanitat. Així que és important que entenguem completament com definir-la exactament.

Llegir més

Com ja vam veure en el nostre anterior articulo sobre la microvida del sòl, en aquest es crea una complexa simbiosi entre les arrels de les plantes i una sèrie de microorganismes i altres animals, conformant així l'anomenada cadena alimentària del sòl. Gràcies a aquesta vida microbiana s'acceleren molts processos del desenvolupament de les plantes, com per exemple l'absorció de nutrients o el propi desenvolupament radicular. Però els avantatges de l'ús de bacteris i fongs beneficiosos no acaben aquí, perquè a més representen una excel·lent defensa preventiva davant patògens diversos, com poden ser altres fongs com el botrytis o el pythium. Avui aprofundirem en l'apassionant micromón que s'amaga sota el substrat dels nostres cultius, veient tant els principals tipus de fongs beneficiosos que podem trobar per a les nostres plantes com a diferents maneres d'estimular i promoure la seva presència i reproducció en el mitjà de cultiu.

Llegir més

Dins de tots els moments agradables que hi ha en un cultiu de marihuana, el moment de tallar la planta per a la seva collita és sens dubte un dels més especials i emocionants. En molts casos aquesta emoció va seguida d'un gran assossec, donat per la tranquil·litat que produeix retirar les plantes, especialment les plantes de cultiu exterior, les quals poden estar exposades a certes mirades indiscretes. Situacions com aquesta, o unes altres, com la simple impaciència per acabar el cultiu, poden precipitar un tallat i collita prematura al moment òptim de maduresa de la planta. La pressa és dolenta consellera, pot dispersar l'atenció i fer cometre errors, i si alguna cosa necessita la decisió de collir una planta de marihuana és paciència i observació. Els errors més comuns que es cometen en tallar les plantes solen estar relacionats amb la maduració de la planta, però hi ha uns altres no tan flagrants, però si molt definitius a l'hora d'aconseguir o no aconseguir una bona collita, i posteriorment, un bon assecat i curat de la marihuana a fi d'obtenir un producte de màxima qualitat.

Llegir més

La primera vegada que ens aventurem a cultivar marihuana a casa és normal que ens assaltin molts dubtes i que tinguem un bon embolic al cap. Segurament haurem llegit un munt d'informació per internet, en fòrums i en revistes, i els nostres amics cultivadors (si els tenim) ens hauran omplert el cap amb moltes altres dades i tècniques secretes i infal·libles (segons ells) que hem de seguir rigorosament per a aconseguir una collita de marihuana abundant i de qualitat.

Llegir més

El cultiu de marihuana en exterior o en interior sempre resulta il·lusionant, especialment si és la nostra primera vegada, ja que se'ns obre tot un món de possibilitats en el qual pot passar de tot i en el qual es barregen desitjos, dubtes i treball. L'habitual és començar llegint, llegint sense parar per assegurar-se de tenir-ho tot ben clar abans de posar-se a la feina, o almenys, les nocions bàsiques. El que ens pot deixar, o bé amb una forta sensació d'empatx, o bé amb la de dominar al màxim el "Kung Fú del cultiu de marihuana".

Llegir més

De tots els procediments a seguir en un cultiu de marihuana, no hi ha cap que sigui tan senzill i alhora important com el rentat d'arrels al final de floració. Aquesta simple operació, que és bàsicament inundar el substrat amb aigua, pot marcar la diferència entre obtenir un bon o mal resultat en la collita dels cabdells de marihuana, que en cas de no haver rentat correctament les plantes presentessin restes de nutrients que donaran amb el seu sabor al trast.

Llegir més

Per què la marihuana en monocultiu? Per poques possibilitats d'espai que tingui un cultiu exterior pot semblar una mica absurd conrear un sol producte. En el cultiu de marihuana, per raons vàries, se sol optar pel monocultiu, desaprofitant la riquesa i avantatges que dóna integrar el cultiu de cànnabis dins d'un policultiu d'hortalisses, plantes aromàtiques i flors. Les plantes de marihuana s'adapten perfectament a cultius hortícoles siguin d'àmbit urbà o rural. Compartir l'espai de cultiu amb altres vegetals genera uns beneficis dels quals el cànnabis pot aprofitar-se de diferents formes. A part de l'obvi benefici en varietat de productes que s'obté d'un policultiu, si ens referim als beneficis directes sobre el cànnabis conreat en policultiu, poden influir positivament en aspectes tan importants com el control de plagues i malalties, la fertilització, la producció, i la qualitat final de la collita.

Llegir més

Cap a finals d'hivern o principis de primavera és el millor moment per planificar el proper cultiu exterior de marihuana, hi ha temps suficient per preparar tranquil·lament una planificació ideal i concorde a les nostres possibilitats. L'estudi de l'espai de cultiu, juntament amb el càlcul dels mitjans que disposem i la dedicació que podem aportar, reforçarà la probabilitat d'optimitzar recursos com el temps i els diners que invertirem durant tot el procés del cultiu. El treball previ de planificació també ens ajudarà a preveure situacions o necessitats pròpies del cultiu que es donaran durant el desenvolupament del mateix - reg, fertilització, podes, prevenció, collita, etc.

Llegir més

Sòl de cultiu sa, sòl productiu Un sòl de cultiu sa és un sòl productiu. La salut del mitjà de cultiu es pot mesurar per la diversitat d'organismes i microorganismes que habiten en ell. Aquests microscòpics habitants del sòl, principalment fongs i bacteris, estableixen una tot un seguit de relacions entre si i la planta que són imprescindibles per al bon desenvolupament d'un cultiu de marihuana. En tot mitjà de cultiu s'ha de mantenir i promocionar aquests microorganismes beneficiosos. Això és essencial per aconseguir un mitjà de cultiu equilibrat, ja que aquest equilibri donarà lloc a unes condicions òptimes per al desenvolupament de les plantes. Tota aquesta microvida del sòl en relació simbiòtica amb la planta conformen l'anomenada xarxa o cadena alimentària del sòl.

Llegir més

Què és una varietat de cànnabis pura o landrace? Es coneix com landrace o varietat pura a una varietat de cànnabis autòctona d'una zona concreta que s'ha adaptat generació després de generació a les condicions d'aquesta zona i que ha romàs aïllada d'altres varietats, conservant el seu genotip sense ser alterat. El cànnabis és una planta mil·lenària - probablement procedent de la zona de l'Himàlaia - que porta sent conreada per l'ésser humà des de mil·lennis enrere, ja sigui per les seves virtuts lúdiques, per les seves conegudes i documentades propietats medicinals o per la multitud d'usos industrials (fins i tot alimentosos) que té. Al llarg dels segles, ha anat adaptant-se al cultiu segons la latitud i als diferents climes en els més llunyans racons del món, especialment a la zona intertropical i en moltes parts de les zones temperades del globus.

Llegir més

Després de mesos donant-los totes les cures necessàries a les nostres plantes, per fi arriba l'hora de la collita. Sigui el que sigui la varietat de cànnabis que conreeu, probablement voldreu assecar-la abans de consumir-la. Si bé pot semblar una fase poc important (el més difícil ja ha acabat!), un correcte assecat de les plantes és fonamental per gaudir de la millor qualitat possible, de la mateixa forma que un assecat inadequat pot arruïnar els nostres esforços...i la nostra collita! En el nostre post sobre assecar i curar la marihuana ja us vam donar les bases per realitzar un assecat perfecte de les plantes. En aquest article ens anem a centrar en els errors més comuns a l'hora d'assecar els nostres preuats cabdells, errors que com diem poden donar al trast amb les flors que hem estat cuidant durant mesos. Vegem doncs quins són els errors típics en assecar marihuana.

Llegir més

De les tres fases de desenvolupament que té una planta de marihuana a partir d'una llavor - germinació, creixement i floració - , la segona etapa, el creixement vegetatiu, podria semblar la menys delicada o important. Gran error, doncs cada fase forma part d'un mateix procés i qualsevol irregularitat o descuit en el cultiu durant una d'elles repercutirà en tot el que resti del procés de desenvolupament de la planta. Per tant, la fase vegetativa o de creixement de la marihuana és tan important com la de germinació o la de floració. Anomenem fase de creixement o vegetativa al període de desenvolupament de la planta que va des que la llavor ha germinat fins que la planta comença a florir. En aquesta fase la planta té un creixement exponencial; quanta més massa vegetal, fulles i branques desenvolupi, més s'accelera el creixement, generant al seu torn més fulles i més branques.

Llegir més

Com germinar llavors de marihuana? Si bé la germinació de les llavors de cànnabis és un procés relativament fàcil i ràpid, convé tenir en compte una sèrie d'importants factors per coseguir una taxa de germinació el més alta possible. A més, ens interessa també que les llavors germinin el més ràpid possible, i sobretot que no hi hagi cap problema com una infecció fúngica o un baix índex de germinació. En el nostre article sobre com germinar llavors de marihuana ja us expliquem pas a pas què heu de fer per aconseguir una germinació reeixida. Avui us proposem conèixer quins són els principals errors comesos durant aquest procés, errors que com veurem poden solucionar-se d'una manera molt fàcil. Vegem doncs en què fallen molts conreadors a l'hora de germinar les seves llavors, serà una bona manera d'aprendre què no hem de fer si volem aprofitar les nostres llavors al màxim.

Llegir més