Com prevenir i tractar la mosca blanca

Quan parlem de mosca blanca, moltes persones podrien pensar en algun tipus de mosca comuna; però en realitat no són mosques, sinó que pertanyen a un grup d'insectes anomenats homòpters, que inclou espècies tan conegudes com les cigales, els pugons o les cotxinilles. La mosca blanca concretament pertany a la família dels aleüròdids (Aleyrodidae), de la qual formen part més de 1.500 espècies de mosca blanca.

Aquests insectes voladors semblen diminutes papallones blanques que mesuren aproximadament 1-2 mm de llarg en les femelles (els mascles són més petits), amb tres parells de potes i de dues o quatre ales, depenent de l'espècie. El cos està recobert d'una fina capa de secrecions de cera, en forma de pols d'aspecte farinos (aleyron = farina) produït per unes glàndules ventrals. La més comuna en la marihuana és la Trialeurodes vaporariorum, el cos de la qual és lleugerament groguenc i té quatre ales, que en estat de repòs queden de forma paral·lela al cos.

La mosca blanca es mou ràpidament i es nota fàcilment que vola al voltant de la planta infectada. El seu cicle de vida és d'entre 10 i 30 dies; i durant aquest temps poden arribar a reproduir-se en diverses ocasions, posant les femelles entre 80 i 300 ous cada vegada, de manera que la seva proliferació és molt ràpida. Aquests ous s'adhereixen al revers de la fulla i no es desprenen fàcilment.

Passats uns sis dies, aquests ous eclosionen i donen lloc a nimfes reptants transparents, pràcticament invisibles, que després perden les potes quan comença la seva etapa de pupa, que té 3 fases fins que finalment es converteix en adult. El seu ràpid cicle vital de tot just 3 setmanes significa que les coses poden empitjorar molt ràpidament quan les condicions són favorables.

Condicions per a l'aparició de la mosca blanca

Aquesta plaga és molt més freqüent en les èpoques de l'any més càlides (o quan les plantes no disposen dels nutrients necessaris), de manera que es pot trobar predominantment en climes tropicals; i és particularment problemàtica en hivernacles, on les mosques blanques estan protegides dels depredadors, cosa que els brinda l'oportunitat perfecta per establir una colònia. També poden suportar condicions de fred, cosa que els permet reproduir-se durant tot l'any.

En el cas del cànnabis solen tenir una major incidència en els cultius d'interior, on troben les condicions més adequades per al seu desenvolupament amb temperatures entre 20 ºC i 27 ºC, precisament el rang tèrmic on la planta de marihuana se sent més còmoda. La humitat relativa alta, igual que la manca d'aireació, també afavoreixen la seva presència. L'excés de nitrogen en les teves plantes també atraurà la mosca blanca i altres enemics de la teva collita, com el trips o l'aranya roja.

Com detectar una plaga de mosca blanca

Les mosques blanques viuen al revers de les fulles, on posen els seus ous i s'alimenten de la saba perforant els teixits tous exteriors. Aquest dany eventualment es torna perceptible a la part superior de les fulles. Encara que són petits, aquests insectes voladors poden desenvolupar-se en grans quantitats i drenar els nutrients de les teves plantes ràpidament.

A més, la mosca blanca pot transmetre nombrosos virus a través de la seva picada, produint diverses malalties que es poden contagiar a les plantes. La mosca blanca adquireix els virus de males herbes o plantes cultivades infectades i després els transmet en uns pocs minuts a plantes sanes.

Igual que els pugons, les mosques blanques deixen un excrement dolç i enganxós conegut com a melassa, que pot causar la formació de fumagina (o negreta), un fong oportunista que es mostra com una mena de pols negre sobre la superfície de les fulles, que debilita encara més les plantes en impedir que facin la fotosíntesi correctament.

Però més enllà dels rastres visibles de fumagina o de melassa, hi ha altres símptomes de la infestació de mosca blanca, que es poden detectar abans que sigui massa tard. Per exemple:

• Mosques que surten volant en sacsejar la planta: el senyal més evident i inequívoc és veure l'insecte que surt volant del revers de les fulles.
• Clorosi: les fulles de marihuana comencen a perdre el color verd, s'assequen i acaben per morir.
• Creixement lent: a mesura que augmenta la plaga a la planta de marihuana, les seves funcions metabòliques s'alenteixen, disminueix la producció i el deteriorament del cultiu es fa evident, adquirint un aspecte cada cop més feble i malaltís.
• Fulles perforades: o unes marques molt característiques circulars produïdes per la succió, d'un color groguenc i amb un diminut punt interior produït pel seu aparell dental amb doble funció (picar i xuclar).
• Diminuts ous: de tot just 0,25 mil·límetres (millor usar una lupa) que deixen al revers de les fulles.
• Aparició d'una pols blanca: envolta les agrupacions d'ous i la secreten els adults per les seves glàndules abdominals per a la seva protecció, igual que pot fer la cotxinilla cotona.
• Presència de formigues: s'hi senten irremeiablement atretes per la dolça melassa. Es tracta d'una relació simbiótica que afavoreix totes dues espècies, ja que les formigues obtenen aliment, la melassa, i la mosca blanca rep protecció.

Tractament per eradicar la mosca blanca

El tractament de les mosques blanques és un repte, ja que són insectes que poden desenvolupar ràpidament una tolerància als insecticides i altres pesticides químics. Segons la gravetat de la infestació, és probable que calguin múltiples tractaments. Alguns funcionen millor per matar ous i nimfes, d'altres són més adequats per als adults. Aquests són alguns mètodes que pots utilitzar:

Mètodes físics

• Nivell d'efectivitat: baix

- Retira les fulles afectades: a causa de la manera com les mosques blanques s'agrupen, es poden treure parts o fulles senceres. La poda és la forma més directa d'eliminar les cries de mosca blanca, però és poc probable que les eradiqui completament.

- Neteja les plantes: pot semblar una broma, però uns bons ruixats d'aigua (si cultives a l'exterior) pot fer dispersar les mosques blanques i ajudar a alliberar els ous i les nimfes 'fusionades' amb la part inferior de les fulles. Usa el sentit comú: tingues cura de no usar massa pressió i fes-ho amb plantes ben desenvolupades.

- Tires adhesives atrapa-insectes: un altre mètode és col·locar prop de les nostres plantes tires adhesives grogues amb feromones (a aquest tipus de mosca li atrau el color groc) perquè s'hi enganxin les mosques blanques quan agitem les plantes i aconseguim que surtin volant.

Un dels principals objectius del control de la mosca blanca és evitar que la collita es vegi infectada per algun dels virus que aquests insectes puguin transportar, de manera que és important eliminar les males herbes o restes d'altres plantes properes al cultiu.

Mètodes biològics

• Nivell d'efectivitat: alt

Entre les possibles solucions naturals, també podem recórrer al control biològic de plagues, és a dir, introduir al cultiu aliats que acabin no només amb les mosques adultes, sinó també amb les seves larves i els seus ous.

- Se sap que les crisopes (Chrysopa), les marietes (Delphastus) o els àcars depredadors (Phytoseiidae) es donen un festí amb les mosques blanques. La vespa Encarsia formosa també és capaç de mantenir la plaga a ratlla si introduïm dos o més individus. O una xinxa depredadora com Macrolophus caliginosus també és un altre depredador voraç d'aquesta espècie.

- Verticillium lecanii és un fong beneficiós, un paràsit entomatogen molt usat al món per al control biològic de mosca blanca i pugó (en menor mesura trips i aranya roja). Actua per ingestió i contacte; i es pot utilitzar amb plena confiança perquè no deixa residus i és totalment inofensiu per a l'home i els animals.

- Si cultives marihuana a l'exterior practica el policultiu o l'anomenada "associació de cultius", que no és altra cosa que plantar prop del cànnabis altres vegetals que espantin la mosca blanca: calendules, clavells xinesos o alfàbrega funcionen d'allò més bé.

Mètodes orgànics

• Nivell d'efectivitat: molt alt

- Oli de neem: realment pot ajudar a evitar que les mosques blanques es propaguin tan ràpidament. Els adults no voldran aterrar a les plantes després de la fumigació i les nimfes ho ingereixen i les mata. És tan efectiu que fins i tot pot dissuadir les formigues. Aplicar 2-3 vegades per setmana, rentant les fulles de les plantes per ambdós costats, amb molt de compte de no trencar-les.

- Cua de cavall: un dels fungicides més eficaços en agricultura ecològica, al qual fins i tot se li reconeix acció insecticida contra pugons i aranya roja. Diluir una part de cua de cavall per 4 d'aigua. Polvoritza a última hora de la tarda per tota la planta fent especial èmfasi al revers de les fulles. A mode de prevenció es pot usar cada 6 dies i, si és per tractar una zona, repeteix cada dos o tres dies.

- Sabons insecticides: funcionen bé per a tot tipus de plagues de cànnabis i es poden usar de manera efectiva contra les mosques blanques. Són completament segurs, però és millor no ruixar sobre els brots. Per exemple: en 1,5 litres d'aigua afegeix una cullerada de sabó neutre i polvoritza les teves plantes. Fes-ho a última hora de la tarda un cop per setmana.

- Remeis ecològics: si ja tenim el nostre cultiu afectat, a part del que s'ha esmentat anteriorment, podem usar diversos insecticides ecològics com la rotenona i les piretines (comunament utilitzats en agricultura ecològica com a alternativa als productes químics). Funcionen bé, i es poden alternar les seves aplicacions amb altres insecticides com les infusions de tanacet o d'altimira.

Mètodes químics

• Nivell d'efectivitat: teòricament extrem

Si tot la resta falla, sempre podem recórrer en última instància a algun insecticida químic de les moltes marques que existeixen al mercat. Cal saber, això sí, que la mosca blanca és capaç d'immunitzar-se contra alguns d'aquests productes; i que les més afectades amb aquest tipus de tractaments són les larves. Però si volem un cultiu orgànic i respectuós amb el medi ambient, així com la seguretat total dels consumidors, no recomanem l'ús de productes químics.

Consells per prevenir l'aparició de la mosca blanca

No cal dir que la prevenció és sempre la millor solució per a qualsevol problema potencial de plagues. En aquest cas la neteja no és una necessitat, sinó una virtut, ja que tenir el teu entorn de cultiu el més net possible és clau, igual que mantenir unes condicions de cultiu adequades que no posin en risc les teves plantes de cànnabis.

Les recomanacions en aquest sentit van des d'instal·lar ventiladors potents al nostre cultiu d'interior, amb els quals evitar que les mosques es posin a les nostres plantes, fins a col·locar filtres a totes les ranures de la ventilació i impedir que qualsevol insecte accedeixi a l'habitació. Si estàs treballant amb esqueixos d'altres cultivadors, és molt important que les plantes noves que arribin a l'espai de cultiu passin un període de quarantena, durant almenys una setmana, per assegurar-se que no estiguin infectades.

I per descomptat, controlar l'excés d'humitat, aplicar una ventilació eficient i evitar que la temperatura ambiental sigui massa elevada, per sobre dels 25 ºC, ja que això propicia l'arribada de la temuda mosca blanca, un insecte que no voldràs veure ni en pintura.