L'oïdi al cultiu de marihuana

L'oïdi (també conegut com a floridura blanca, etc.) és un fong paràsit que ataca principalment les fulles de les plantes. Són moltes les espècies vegetals atacades per l'oïdi (rosers, clavells, tomateres, maduixes, cucurbitàcies, pomeres, pruneres, etc.), sent el cànnabis una d'elles, a les quals resulta especialment molest doncs en casos greus acaba per cobrir les fulles més properes als cabdells, arruïnant el seu sabor i aroma.

Les varietats d'oïdi que ataquen a les plantes de marihuana es denominen Sphaerotheca macularis i Leveillula taurica i no han de confondre's amb el míldiu, un altre fong que ataca les parts aèries de les plantes però que infecta principalment el revés de les fulles i no la seva part superior, com fa normalment l'oïdi (això dependrà de la varietat en concret de cada tipus de fong). Vegem ara amb més detall com es desenvolupa una infecció d'oïdi i què podem fer per combatre-la.

Identificar un atac d'oïdi al cànnabis

Detectar un atac d'aquest fong a plantes de marihuana és senzill, doncs ràpidament observarem taques a les fulles - formades pel miceli - de color blanquinós i textura cotonosa. Aquestes taques de pols blanca tindran una grandària petita al principi, encara que si no tractem correctament la malaltia el miceli acabarà per cobrir la major part de les fulles, fins i tot les que sobresurten dels cabdells.

Al final d'aquest post, us ensenyem una galeria de fotos per poder identificar millor un atac d'oïdi.

Les plantes més febles, amb molta massa foliar o situades a l'ombra són més susceptibles de patir aquest fong. Les espores d'oïdi es mouen principalment pel vent, encara que animals o humans poden actuar també com a vectors portadors de la malaltia.

Prevenció de l'oïdi a plantes de marihuana

El primer que hem de fer és assegurar-nos de treballar sempre amb plàntulas/esqueixos sans i lliures de plagues. Aquest mètode tan senzill, encara que sovint oblidat per molts conreadors, és bàsic si volem un jardí sa, així que sempre hem de tenir en compte que potser serà millor rebutjar una planta infectada greument que intentar sanar-la. En cas de conrear en interior, procurarem tenir l'espai de cultiu lliure de restes vegetals, amb un rang d'humitat ambiental entre 40 i 65% i per descomptat amb una correcta renovació de l'aire. No mullar les fulles tret que sigui estrictament necessari ajudarà a trencar el cicle humitat/sequedat que hem comentat anteriorment. En cas de tenir el cultiu a una zona on hi hagi plantes amb oïdi, podem instal·lar filtres anti-espores (HEPA) a l'entrada d'aire de l'armari/sala, amb el que reduirem en gran manera les possibilitats d'infecció en el cultiu interior (també en la sortida d'aire en cas de desconnectar-la en algun moment del cicle). Com succeeix amb moltes plagues, retirar les branques baixes de les plantes redueix les possibilitats d'infecció. Finalment, usar regularment algun preventiu/fungicida foliar ecològic ens ajudarà també a mantenir a ratlla als fongs (mai passades les dues setmanes de floració).

En cultius d'exterior és interessant conèixer les plantes que envolten el nostre cultiu per determinar les possibilitats de l'aparició de fongs. Normalment, primavera i tardor són les estacions adequades per a la seva reproducció. En cas d'observar oïdi a la zona, sabrem per endavant que probablement hem d'aplicar preventius des de l'inici del cultiu, d'una altra forma serà més que probable que les nostres plantes acabin infectades. Si tenim l'oportunitat, cobrir les nostres plantes quan plogui o si cau rosada és també recomanable, així com deixar suficient espai entre elles perquè circuli l'aire. Zones especialment plujoses, amb alta humitat o on es formin boires són ideals per a la propagació de l'oïdi. Per descomptat, utilitzar varietats resistents a aquest fong ens ajudarà també a prevenir-ho. Les varietats del catàleg Philosopher Seeds més resistents a l'oïdi són: Fruity Jack / Jack El Frutero Amnesika 2.0 Early Maroc Easy Haze / K-13 Haze Sweet Love Spicy CBD / Superjuani

Tractaments contra l'oïdi a plantes de cànnabis

Una vegada infectada la planta, els fungicides ecològics per contacte no són massa efectius, per la qual cosa haurem de limitar-nos a fungicides sistèmics - molt més efectius - com per exemple el penconazol (recordeu sempre respectar el termini de seguretat per a aquest tipus de fitosanitaris). Per descomptat, haurem d'ajustar el clima en el nostre cultiu en la mesura del possible per no afavorir una infecció. Durant la fase de creixement, podem utilitzar cua de cavall, propóli, sabó potàssic o sofre com a preventius, també per combatre petits atacs en la seva fase inicial. També podem optar per fungicides sistèmics, que romandran als teixits de la planta i els protegiran durant diverses setmanes. Molts conreadors utilitzen aquest tipus de fungicides just abans de passar les plantes a floració, així quedaran protegides davant els fongs durant les primeres setmanes d'aquest període. D'aquesta forma, es redueixen en gran manera les possibilitats d'infecció greu, doncs ens assegurem que la planta estarà completament lliure de patògens fins a avançada la floració.

Durant la fase de desenvolupament de flors sempre és convenient evitar qualsevol tipus de tractament, ja sigui foliar o per reg. Així i tot, si necessitem realitzar algun, recomanem que sigui sempre durant les primeres setmanes d'aquesta crítica etapa, en cas contrari podríem perjudicar l'aroma i sabor finals de les flors fins i tot de les extraccions de resina si intentem fer-les. Tant el sofre com el sabó potàsic poden deixar residus, per la qual cosa és convenient evitar-los durant aquest període i limitar-nos als quals usaríem durant el creixement de les plantes. Com sempre, per evitar qualsevol plaga o problema en aquesta etapa recomanem partir sempre de plantes 100% sanes, en cas contrari els problemes no faran més que multiplicar-se. Mantenir un vegetatiu net de plagues és la millor manera d'assegurar-se una collita sana i de qualitat.

Esperem que aquest post us ajudi, si teniu algun dubte o comentari no dubteu a deixar-los aquí, us respondrem amb molt gust. Bons fums!