Parlar de cànnabis i “sòl” sovint es queda en receptes (barreges, fertilitzants, taules de reg). Però, si l’objectiu és una qualitat constant, resiliència i una menor dependència d’insums, l’enfocament canvia: el sòl deixa de ser un suport i passa a ser un sistema viu que es regenera. En aquest article s’hi aborden principis de salut del sòl i pràctiques regeneratives aplicades al cultiu de cànnabis (i cànem), amb una mirada tècnica però divulgativa.
Les varietats autoflorescents provenen d’encreuaments amb Cannabis ruderalis i es caracteritzen per florir segons la seva edat i no pel fotoperíode. Això significa que comencen a formar flors entre la segona i la quarta setmana des de la germinació, independentment del nombre d’hores d’obscuritat que rebin.
Aquest patró les fa especialment interessants per a armaris de mares o petits armaris auxiliars, perquè pots mantenir un cicle de llum llarg i estable per a les teves plantes mare convencionals, per exemple 18 hores de llum i 6 d’obscuritat, i alhora cultivar autos que completaran el seu cicle en unes 10-12 setmanes sense necessitat de canviar el temporitzador.
Davant de les varietats clàssiques, les automàtiques solen ser més compactes, més ràpides i amb menor tolerància a l’estrès, però permeten diverses collites a l’any en espais molt reduïts i sense complicacions de canvi de fotoperíode.
Les anomenades mosques del substrat en el cultiu de marihuana corresponen, gairebé sempre, a mosquits de la família Sciaridae, coneguts en anglès com a fungus gnats (gènere Bradysia i afins). Són una plaga típica en cultius en test i sistemes de substrat humit, incloent-hi el cànnabis, especialment en espais interiors i sales de cultiu amb humitat elevada.
Al cultiu de cànnabis, les tècniques de poda són essencials per gestionar el desenvolupament de la planta i optimitzar la producció de flors d'alta qualitat. Les plantes de cànnabis, en ser de naturalesa robusta i adaptativa, responen bé a mètodes de poda selectiva que permeten als cultivadors ajustar-ne l'estructura i la distribució d'energia segons les necessitats.
La poda no només millora la qualitat dels cabdells, sinó que també ajuda a prevenir problemes de plagues, augmenta la penetració de llum i facilita la circulació d'aire, elements crucials en un cultiu eficient. Entre les tècniques de poda destacades hi ha la nostra protagonista d'avui, el mètode del Lollipopping, ideal per maximitzar la qualitat de les flors superiors en cultius d'interior i plantes altes on la llum, ja sigui natural o artificial, arriba de forma limitada. Continua llegint i t'ho expliquem tot!
El cultiu de cànnabis a l'exterior enfronta diversos desafiaments, i entre les plagues més problemàtiques es troben, com segurament sàpigues, les erugues. Aquestes larves d'arnes i papallones s'alimenten activament de fulles, tiges i cabdells, causant danys estructurals i estètics que afecten directament la salut i productivitat de la planta, a més d'atreure fongs com la temuda botrytis.
L'exposició a entorns naturals facilita l'arribada d´aquesta plaga, que sol incrementar-se durant els mesos més càlids. A més del seu impacte visual i físic, les erugues poden provocar malalties secundàries a les plantes a causa de les ferides que deixen, que obren la porta a infeccions causades per virus o fongs. Avui t'expliquem com actua aquesta amenaça per a les plantes i què pots fer per mantenir-la sota control.
7 varietats de cànnabis Philosopher Seeds per ajudar-te a dormir
Tradicionalment, el cànnabis ha estat utilitzat durant segles pels seus diversos efectes terapèutics, i una de les raons més comunes per al seu ús és la capacitat que presenten moltes varietats d'induir una profunda sensació de relaxació. Les varietats amb predominància índica, riques en THC i altres cannabinoides com el CBD tenen efectes sedants que ajuden a reduir l'estrès, l'ansietat i, sobretot, a agafar el son, un problema que avui dia afecta milions de persones arreu del món.
Els terpens com el mircè i el cariofilè també juguen un paper clau en aquesta relaxació, potenciant l'efecte “couch-lock”, que facilita el descans. La selecció adequada d'una varietat relaxant pot ser fonamental per als que busquen un alleujament efectiu davant de l'insomni o l'estrès diari, així que avui ens hem proposat convidar-vos a descobrir 7 genètiques del nostre catàleg que definitivament us ajudaran a relaxar cos i ment ia preparar el vostre organisme per a un descans reparador.
Cada cert temps, el mercat de les llavors de marihuana pateix una autèntica revolució, com la succeïda a finals del mil·lenni passat amb les llavors feminitzades, o com l'aparició d'un nou tipus de varietats no dependents del fotoperíode, altrament dit, varietats autoflorescents o automàtiques.
La irrupció d'aquest nou tipus de plantes va suposar un abans i un després per a molts cultivadors, plantes que amb el pas dels anys i uns bons programes de criança han millorat molt en gran part de les característiques de cultiu. I tot això ho devem que, en algun moment, algú va decidir utilitzar un tipus de genètica fins aquell moment "oblidat" pels consumidors de cànnabis, la genètica Ruderalis. Avui t'expliquem la seva història i com la incorporació d'aquests nous gens ha canviat l'escena del cultiu de cànnabis per sempre.
Els fongs que provoquen el míldiu solen aparèixer quan hi ha massa humitat, en aquells llocs on no arriba la llum del sol o quan les plantes estan molt enganxades les unes amb les altres. Aquests microorganismes també afecten altres plantes, ja que la malaltia coneguda com a míldiu és produïda per gran quantitat d'espècies fúngiques, tant de fongs pròpiament dits com dels anomenats protistes fungoides (floriduras que s'assemblen als fongs veritables, però que en realitat no estan emparentats amb ells).
Es tracta de patògens força especialitzats, amb diverses espècies específiques de l'hoste. Això significa que el tipus de fong que infecta un tipus de planta pot no ser la mateixa mena de fong que afecta una altra planta, encara que els símptomes poden semblar els mateixos. Les espores de míldiu es propaguen fàcilment a través del desplaçament del vent i el moviment de l'aire, encara que es poden traslladar per plagues d'insectes que es mouen d'una planta a una altra. A mesura que les espores es dipositen en una planta hoste, poden germinar i infectar en tan sols de vuit a 12 hores si la planta o les fulles estan mullades.
La fase d'arrelat o de desenvolupament radicular és crucial per a aconseguir un posterior creixement vegetatiu abundant i frondós, ja parlem de plantes provinents de llavor com d'esqueixos o clons. Per aquest motiu, l'ús de productes potenciadors de l'arrelat o del creixement de les arrels és molt comuna entre tota mena de conreadors, que volen assegurar les millors condicions per a les seves plàntules o esqueixos, un factor importantíssim en vistes a aconseguir el màxim rendiment possible del cultiu a l'hora de la collita.
Bé, perquè avui us ensenyarem diverses receptes perquè pugueu produir el vostre propi arrelador casolà de manera ràpida i senzilla i, sobretot, aconseguint estupends resultats. I és que d'aquesta manera estem potenciant els nostres cultius amb productes 100% naturals i respectuosos amb el medi ambient, produïts en la nostra pròpia casa i amb una petjada de carboni mínima, alguna cosa molt a tenir en compte en aquests temps que corren.
Sovint, i ja es tracti de cultius en interior com en exterior o hivernacles, molts conreadors apliquen diverses tècniques de tutorat o poda amb la finalitat de maximitzar el rendiment de les seves plantes i obtenir d'aquesta manera una collita el més abundant possible. Aquest tipus de tècniques poden ser d'alt impacte o estrès, com per exemple les podes (on es talla una part de la planta, per petita que sigui) o de baix impacte o baix estrès. Un exemple perfecte d'aquesta última seria el Low Stress Training, on es lliguen les branques de la planta de manera que aquesta creix amb una estructura determinada pel conreador, però on no hi ha cap mena de poda o cort en la planta, simplement la hi guia en el seu desenvolupament estructural.
Avui parlarem d'una tècnica d'alt estrès - que per tant, implica poda - encara que com veureu difereix lleugerament de la clàssica poda apical o topping, com sol dir-se-li en anglès. Es tracta de la poda FIM, amb la qual aconseguirem un desenvolupament de noves branques laterals fins i tot superior a l'aconseguit amb la vella i volguda poda apical. Vegem de què es tracta!
Desmuntant la típica classificació 'Índica vs Sativa' del cànnabis
Alguns dels termes més populars en el món del cànnabis són índica i sativa, inevitables quan es parla de marihuana. Però, a mesura que la planta es legitima a tot el món, els experts han començat a qüestionar la validesa d'aquestes paraules. Segueixen sent rellevants o, per contra, s'han quedat completament antiquades?
Tots hem escoltat que les plantes índiques són més compactes i tenen fulles amples; i que les varietats sativa són més altes amb fulles estretes; o que les índiques et relaxen mentre que les satives et donen energia. Aquesta no és més que una llegenda urbana i en general, és una classificació massa simplista per a una planta d'uns 12.000 anys evolucionant juntament amb la humanitat. Així que és important que entenguem completament com definir-la exactament.
Com ja vam veure en el nostre anterior articulo sobre la microvida del sòl, en aquest es crea una complexa simbiosi entre les arrels de les plantes i una sèrie de microorganismes i altres animals, conformant així l'anomenada cadena alimentària del sòl. Gràcies a aquesta vida microbiana s'acceleren molts processos del desenvolupament de les plantes, com per exemple l'absorció de nutrients o el propi desenvolupament radicular. Però els avantatges de l'ús de bacteris i fongs beneficiosos no acaben aquí, perquè a més representen una excel·lent defensa preventiva davant patògens diversos, com poden ser altres fongs com el botrytis o el pythium.
Avui aprofundirem en l'apassionant micromón que s'amaga sota el substrat dels nostres cultius, veient tant els principals tipus de fongs beneficiosos que podem trobar per a les nostres plantes com a diferents maneres d'estimular i promoure la seva presència i reproducció en el mitjà de cultiu.
Dins de tots els moments agradables que hi ha en un cultiu de marihuana, el moment de tallar la planta per a la seva collita és sens dubte un dels més especials i emocionants. En molts casos aquesta emoció va seguida d'un gran assossec, donat per la tranquil·litat que produeix retirar les plantes, especialment les plantes de cultiu exterior, les quals poden estar exposades a certes mirades indiscretes.
Situacions com aquesta, o unes altres, com la simple impaciència per acabar el cultiu, poden precipitar un tallat i collita prematura al moment òptim de maduresa de la planta. La pressa és dolenta consellera, pot dispersar l'atenció i fer cometre errors, i si alguna cosa necessita la decisió de collir una planta de marihuana és paciència i observació.
Els errors més comuns que es cometen en tallar les plantes solen estar relacionats amb la maduració de la planta, però hi ha uns altres no tan flagrants, però si molt definitius a l'hora d'aconseguir o no aconseguir una bona collita, i posteriorment, un bon assecat i curat de la marihuana a fi d'obtenir un producte de màxima qualitat.
La primera vegada que ens aventurem a cultivar marihuana a casa és normal que ens assaltin molts dubtes i que tinguem un bon embolic al cap.
Segurament haurem llegit un munt d'informació per internet, en fòrums i en revistes, i els nostres amics cultivadors (si els tenim) ens hauran omplert el cap amb moltes altres dades i tècniques secretes i infal·libles (segons ells) que hem de seguir rigorosament per a aconseguir una collita de marihuana abundant i de qualitat.
El cultiu de marihuana en exterior o en interior sempre resulta il·lusionant, especialment si és la nostra primera vegada, ja que se'ns obre tot un món de possibilitats en el qual pot passar de tot i en el qual es barregen desitjos, dubtes i treball.
L'habitual és començar llegint, llegint sense parar per assegurar-se de tenir-ho tot ben clar abans de posar-se a la feina, o almenys, les nocions bàsiques. El que ens pot deixar, o bé amb una forta sensació d'empatx, o bé amb la de dominar al màxim el "Kung Fú del cultiu de marihuana".
De tots els procediments a seguir en un cultiu de marihuana, no hi ha cap que sigui tan senzill i alhora important com el rentat d'arrels al final de floració. Aquesta simple operació, que és bàsicament inundar el substrat amb aigua, pot marcar la diferència entre obtenir un bon o mal resultat en la collita dels cabdells de marihuana, que en cas de no haver rentat correctament les plantes presentessin restes de nutrients que donaran amb el seu sabor al trast.
Sobre aquest blog cannàbic
Aquest és el blog del banc de llavors Philosopher Seeds. Està dirigit a majors de 18 anys.
Trobaràs informació sobre autocultivo de cànnabis, consells, trucs i notícies del sector de la marihuana.
Per a comprar llavors Philosopher Seeds i dels millors bancs europeus, pots consultar el nostre catàleg.